El futur de l’ésser humà
La complexa pregunta sobre el futur de la humanitat ha estat objecte d’especulacions científiques a través dels temps i les disciplines. No és només pura curiositat sobre què li passarà a la humanitat, sinó la importància pràctica que impulsa aquesta pregunta: com podem ajustar les nostres decisions i pràctiques per crear un futur brillant i sostenible? Aquesta pregunta està pendent de resposta, però en moltes disciplines com ara la recerca sobre malalties, les innovacions en la reproducció humana i els estudis sobre noves formes de nutrució, els científics continuen treballant en aquestes qüestions i reptes. Tanmateix, són els nostre joves qui necessitaran fer algun esforç per aplicar aquests descobriments i cuidar del futur. Així doncs, la nostra tasca és preparar-los i donar-los les oportunitats per començar a pensar sobre temes que són, més que mai, rellevants.
Els participants es vandistribuir en 5 comitès diferents, cadascun tractant els 5 subtemes següents:
- El cervell humà. El cervell humà ha estat investigat intensament durant anys. Els experts centren les seves esperances en les teràpies contra malalties de demència, però també el pensament humà i el sentiment són el seu objectiu bàsic. Però, com funciona el nostre cervell? Realment podem imitar el cervell i el pensament? Serem capaços d’entendre i curar malalties de demència?
- Viure i menjar sa, però com? Els aliments orgànics estan de moda. Però què vol dir això? Estem millor si no mengem carn o productes d’origen animal? Els aliments transgènics són perillosos per a la nostra salut? Hi ha risc de patir conseqüències a llarg termini? Com podem estar segurs del que és realment saludable i què no ho és?
- La reproducció canviant de la humanitat. La fertilització in vitro han esdevingut una pràctica molt comuna i totalment acceptada socialment. Ara tenim la vitrificació per raó social. Se suposa que la conservació dels òvuls ha de garantir la compatibilitat de la carrera professional i la vida familiar. Com pot l’ésser humà manipular la seva pròpia reproducció i fer que realment funcioni? Quines possibilitats i riscos hi ha?
- L’optimització de l’ésser humà. Ulleres i pròtesis s’han usat durant molts segles per optimitzar el cos humà. Actualment s’està iniciant una nova onada de modificació del cos: a través de les ulleres de Google o un anell que pot etiquetar objectes utilitzant una càmera. Com serà l’ésser humà dins de 20 anys? Augmentaran les nostres habilitats gràcies a implants, drogues o altres mitjans tècnics?
- Imitant la natura. La imitació de la natura a través d’un sistema modular. D’això tracta la biologia sintètica. Els científics cerquen nous medicaments i nous ingredients farmacèutics. Com funcionaran? Com podem imitar noves peces biològiques, aparells o sistemes? No sobrepassem els límits amb això?