Funcionament

Al Parlament científic jove català es trobaran estudiants, científics/científiques i professors/professores de tot Catalunya.

Durant tres dies els estudiants discutiran aspectes controvertits sobre el tema  El futur de l’ésser humà  de la manera com es fa als parlaments autèntics, amb audicions, comitès, propostes, votacions i decisions finals.

En finalitzar el debat a l’assamblea general, els participants presentaran una resolució que serà lliurada al representant del Parlament.

Agenda:

Dia 1: els participants faran unes activitats anomenades team-building activities, consistents en una sèrie de jocs per ajudar-los a tenir més confiança entre ells en els debats.

Dia 2: els participants treballaran en comitès diferents, cadascun dels quals estarà integrat per uns 14 alumnes de diferents escoles més 1 cap de comitè pertanyent a l’European Youth Parliament , el paper del qual és de moderador i conductor del debat. L’assignació dels alumnes als 5 comitès la farà l’organització, l’FCRi, i es comunicarà abans de gener de 2016.

En els comitès els estudiants debatran un dels 5 temes proposats: El cervell humà, Viure i menjar sa, La reproducció canviant de la humanitat, L’optimització de  l’ésser humà i Imitant la natura, els qual coneixen i han treballat prèviament a l’escola.

Després d’una primera fase de debat, cada comitè rebrà el seu expert, qui donarà una visió general del tema tractat, i amb qui es farà un torn de preguntes perquè els estudiants aclareixin aspectes i presentin punts de vista.

Finalment, amb l’ajuda del cap de comitè, es redactarà una resolució basada en les seves discussions i la trobada amb l’expert.

Abans de la conclusió de la jornada, tots els membres dels comitès rebran les resolucions per conèixer-les amb temps i poder-les debatre a l’assemblea general de l’endemà.

Dia 3: Tots els estudiants es reuniran a l’assemblea general, consistent en la lectura, defensa, atac i debat de totes les 5 resolucions, que seran finalment votades per cadascú.

Cada comitè nomenarà un estudiant que presenta la resolució, que passarà a ser debatuda seguint el procediment següent (40’ – 45’ per debat):

  1. Discurs de defensa (3’): un membre del comitè que presenta la resolució fa un discurs, el propòsit del qual és explicar perquè el comitè ha escollit aquestes solucions. Es tracta de convèncer la resta de grups de la superioritat de la resolució.
  2. Discurs d’atac (3’ i opcional):  un membre d’un altre comitè fa un discurs per mostrar el  seu desacord amb la proposta de la resolució.
  3. Debat obert  (25’-30’): els membres d’altres comitès poden preguntar i comentar sobre la resolució que s’hi està discutint.
  4. Discurs de cloenda (3’): un membre del comitè que presenta la resolució fa un discurs per deixar ben lligat el debat i donar pas a les votacions.
  5. Votacions (3’): després d’aquestes fases els estudiants voten perquè la resolució passi o no. Cada estudiant pot votar A FAVOR/EN CONTRA/ABSTENCIÓ. Els estudiants han  de formar-se una opinió, ja que els vots d’abstenció poden ser interpretats com una falta de respecte envers el treball dels altres comitès. Els vots es compten i per la majoria de vot es decideix si la resolució s’aprova o no. Els estudiants han de entendre que encara que una resolució no s’aprovi no vol dir que aquesta sigui una resolució dolenta. A vegades una resolució no aprovada és senzillament un signe de creativitat i coratge per suggerir noves idees que poden crear controvèrsia.